Pego compta amb una escultura que ret homenatge als 5 pegolins deportats a Mauthausen

És obra del també pegolí Fernando Seguí i en ella es pot llegir: «als veïns de Pego que van patir la deportació als campaments nazis (1940-45). Que el seu record servisca d’experiència» i hi ha la relació de noms dels 5 pegolins deportats, considerats com a apàtrides: «José Cerver Morell, Vicente Sendra Escrivà, Andrés Sendra Morell, Pascual Franqueza Alentado i Carlos Sendra Sendra».

L’Espai Veïnal Antic Institut alberga al seu si una nova escultura obra del pegolí Fernando Seguí. Esta és ben especial perquè ret homenatge als 5 pegolins que van morir al camp de concentració de Gussen, una ampliació de Mauthausen. L’escultura va ser descoberta dissabte de vesprada per a finalitzar la Jornada sobre Memòria Històrica organitzada per l’Assemblea de l’Espai Veïnal i l’Associació per la Memòria Històrica de Pego. La Jornada va començar a les 4 de la vesprada amb el documental “Fer la guerra. Els últims combatents de Benissa en la Guerra Civil”, de Robert Llopis i Lluís Botella i la conferència pronunciada per Teresa Ballester i Joan Morell, tots dos historiadors, “Del Pego republicà a l’assassinat dels cinc pegolins a Mauthausen”.

Així que la descoberta de l’escultura homenatge va ser l’última de les activitats programades. Apuntava Fernando Seguí que «l’escultura és l’art de la sinceritat i la veracitat, és l’art on tot és possible. L’art de la participació d’una comunitat» i assenyalava que «esta escultura ha de nodrir-se de les coses desitjades que conta la vida, mitjançant el record» perquè assegurava que «les obres escultòriques són vivències, són fets concrets, són reals, són formes i són vida».

L‘escultura està dedicada «als veïns de Pego que van patir la deportació als campaments nazis (1940-45). Que el seu record servisca d’experiència» i hi ha la relació de noms dels 5 pegolins deportats, considerats com a apàtrides: José Cerver Morell, Vicente Sendra Escrivà, Andrés Sendra Morell, Pascual Franqueza Alentado i Carlos Sendra Sendra.

L‘acte va finalitzar amb un apunt musical aportat per Jaume Ginestar, qui va explicar que ell la primera vegada que va escoltar Mauthausen va ser a casa. Un fet que poques persones poden contar, ja que esta part de la història normalment ha estat silenciada a les cases d’ací.